Pintes, penya-segats i prats!

Verd, verd, verd. Irlanda, el país de la cervesa, les vaques i els Prats verdosos.

Per la Vila Universitaria he trobat un estudiant de política que prové d’aquest país, Irlanda. Ell m’ha ajudat a informar-me un poquet més sobre aquest estat del nord-est d’Europa i a completar la informació que vaig recollir durant el meu viatge l’estiu passat.

Irlanda és una illa que es troba a l’oest del Regne Unit. Es independent de Gran Bretanya des de fa quasi un segle. Però la part nord, Irlanda del Nord encara pertany a Anglaterra. La seua llengüa oficial és l’anglés però també ho és el Gaelic. Aquesta última llengua s’ensenya a les escoles i també s’empra en l’administració pública, però al carrer, el que realmente s’escolta és l’anglés. Açò es deu a la influencia que Anglaterra va fer durant tots els anys que va ser la metròpoli d’Irlanda. A Irlanda del Nord tenen un gran sentiment nacionalista que pretén l’alliberment del vincle amb Anglaterra i la posterior unió amb Irlanda. Ara no hi ha conlfictes armats però durant molts anys va estar activa la banda armada “IRA”.

A Irlanda vam arribar Quatre amigues el juliol del 2010. Després d’algunes experiencias en familias angleses per aprendre Anglés, decidirme provar el pais veí pel nostre compte. Arrivarem a parar en un petit poble de la “provincia” de Carlow, també anomenat Carlow. Aquest es troba al sud de la capital, Dublín. Bé, ens vam allotjar en un B&B (Bed and Brekfast) del poble. Allí teniem una habitación i un mejador on suposadament només podiem desdetjunar. Però, pronte ens vam fer amb els amos de l’hostal i en un parell de dies ja ens van fer les reïnes de la casa. La cuina, el pati i les diferents habiatacions de l’hostal eren postres. Ahí, es quan em vaig adonar de l’hospitalitat dels Irlandesos. Totalment contrària als freds anglesos.

Al matí, ens llevavem prompte i anavem a classe amb altres xicons extrangers. De tarda anavem als diferents pubs del poble a beure cervesa. També vam fer unes excursions Dublín i a Kilkenny, un poble porper al nostre amb un castell impresionant. A Dublín, vam visitar la fàbrica de cervesa Guiness i l’esglèsia del patró d’Irlanda, Saint Patrick's. I com no podia faltar, també passejàrem en carruatge pel centre de Dublín.

 

El Mundial ens va agafar per aquelles terres, i clar, no ens vam perdre cap partit. Però el millor momento va ser quan va guanyar Espanya i les Quatre començàrem a cridar. La cara dels irlandesos no va tindre preu. La mjoria recolssàven a Holanda i no podiem soportar vore a Quatre xicones de 17 anys borratxes de pintes i alegria. Va ser una gran experiència.

 

Altra cosa que cal destacar d’aquest país és el gran sentiment religiós que tenen. “Una nit vaig baixar a la cuina de l’hostal a fer-me un got de llet. Quan vaig entrar, em vaig trobar de sobte amb un frare. Vestia una túnica fins als peus de color marró i una corda per subjectar-la a la cintura. Em vaig espantar molt” conta la meua amiga Mònica. Com vem, Irlanda comparteix moltes coses amb les nostre país. La hospitalitat, l’alegria i el sentiment religiós entre altres. Sense dubte, un dels millors paíssos que he conegut al nord d’Europa.